Deseo

...y con su pecho contra mi espalda, susurra frases en mi oído. Palabras con las que muero de frío y después de calor, hasta que resucito en el paraíso!

Tengo que pedirme perdón.



Tengo que pedirme perdón,
por colgar mis propias alas,
por aceptar cosas malas;
por empeñar mi corazón.

Por no amarme más,
y entregar a otro mi suerte,
por no ser tan fuerte;
y acoplarme al paso que vas.

Por renunciar a lo que siento,
por no decir lo que pienso,
por este mal comienzo;
y que todo quede en intento.

Tengo que pedirme perdón,
por sepultar la belleza de la vida,
por aguantar de ti cada herida;
y que me rompas la ilusión.

Por darte a ti el poder,
de tratarme como tu mascota,
de que permita tengas mi alma rota;
y por mi nada quiera hacer.

Patricia Alcantar


Ens n'oblidem

Que plou fins que plou. Que un vespre vulgar, insignificant, a l'hora en què la gent torna de treballar, el tacte d'algú que estimes mor. Que la taca del vestit que fregues amb força potser no marxarà. Que qui ara t'emprenya d'aquí un temps el recordaràs com si no n'hi hagués per tant. Que si no proves de fer una mica allò avui, demà et sabrà greu no haver-ho intentat. De com has de mossegar una bona estona la mentida –l'impacte– abans de poder-te-la empassar. Del preu de deixar-les passar. De la quantitat de cares amb què es pot disfressar l'egoisme. Que qui t'ha fet mal és possible que te'n torni a fer. Que a vegades cal Déu i ajut perquè mai ningú no ens pugui tòrcer.

De l'aire fresc que et toca la cara quan obres la finestra en un país nou. De l'olor de fusta cremada. Del crec-crec quan camines entre branquillons del Montseny. Del concert de Sau. Del gust dels petons en aquell balcó. Del desig pur, ample (i poruc). Dels ulls que t'entenen, et calmen, et sostenen i t'enlairen. De les coses que volem recordar però han perdut la forma, el contorn, la claredat. I el passat és aquesta cosa que mirem sense ulleres. De com es veu casa teva des d'un avió. De les vistes a l'última passa del penya-segat de Gal·les. De com seria tot si no hi haguessis apostat. De com de bé l'encerta ta mare. De com amb una mica d'ombra i aigua els dos lliris pansits han revifat...
Gemma Ventura