Por todas las zancadillas que han esparcido por el suelo
por el que tantas veces me revuelco.
Por las cinco manos con alas que me levantan
y me colocan de pie tan a menudo.
Por mi reticencia y tu constancia...
y las ostias que me merezco y tú te guardas.
Señores, sí, esto funciona!!!
Si funciona ¡ni lo toques! que siga su curso :)
ResponderEliminarbesos
osti, quasi me l'emportaria posat el teu post, eh?.... nena, no paris, endavant amb la directa posada (somric).... Petons enormes, contenta de llegir-te feliç :) muacksssssss
ResponderEliminarImposible, Luichi, soy tocona por naturaleza.
ResponderEliminarP.D. Tu blog ha cambiado de estilo. Me gusta. Antes más...
Muassssssssss!!!!!!
Cris, et tinc més present del que imagines.
ResponderEliminarUn mar del teu blog és molt sovint el meu salvapantalles.
La foto ja te uns anys, però segur que saps de quina es tracta.
M'alegra molt la teva tornada.
Petonets!
gràcies preciosa!!!!! i tant que sé quina foto és.... però un dia el canviarem per un altre eh? jajajjaa, petons grans nena :)
ResponderEliminar